Josep Clara (Girona 1949), doctor en filosofia i lletres (secció d'història) per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor titular d'història contemporània a la Universitat de Girona. S'ha especialitzat en l'estudi del sexenni democràtic, la II República i el franquisme. És autor d'una trentena de llibres sobre aquests períodes, entre els quals cal remarcar: El federalisme a les comarques gironines, 1868-1874 (1986), El Partit Únic. La Falange i el Movimiento a Girona, 1935-1977 (1999), Girona, 1939: quatre sentències de mort (2001), Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català (2002), Aires de virrei. Alfonso Pérez-Viñeta, capità general de Catalunya, 1968-1971 (2003), Marcel·lí Massana, l'home més buscat. Un mite de la guerrilla anarquista (2005), Esclaus i peons de la Nueva España. Els batallons de treballadors a Catalunya, 1939-1942 (2007), El militar que va creure en l'Aliança Obrera. León Luengo Muñoz, 1897-1944 (2009), Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans (2010). Va ser membre de la redacció de Presència i de la Revista de Girona, i fou alumne de Santiago Sobrequés a l'Institut i al Col·legi Universitari de Girona.