Miquel Rayó (Ciutat de Mallorca, 1952) ha estat professor de Secundària, i associat i col.laborador de la Universitat de les Illes Balears on es titulà en Ciències de l'Educació i on treballà finalment en un programa d'orientació. Abans havia estudiat a l'antiga Escola de Comerç de Palma. Lector, excursionista i ornitòleg de camp pateix altres delits que el distrauen del seu quefer d'escriptor: l'harmònica, el jazz, el cinema clàssic, dibuixar, la música de Purcell i de Bach... Escriu per a infants i joves, tot i que ha fet alguna novel·la per a adults (La reina de Sabà, 1995, i L'ungla de la gran bèstia, 1997), llibres sobre la naturalesa balear i l'educació ambiental, i guies de muntanya i de turisme. Ha presidit el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), de gran implantació social a les Illes, el qual contribuí a fundar l'any 1973. Com escriptor ha rebut diferents guardons, que han refermat la seva vocació literària, la seva manera de fer i els seus temes preferits (la naturalesa, la tendresa, l'humor, la literatura, el llenguatge): Guillem Cifre de Colonya (1982) per El raïm del sol i de la lluna; Generalitat de Catalunya (1986) per La bella ventura; Josep Maria Folch i Torres (1987) per Les ales roges; Joaquim Ruyra (1999) per Les muntanyes de foc; Edebé de literatura infantil (2000) per El camí del far; premi Fundació Enciclopèdia Catalana (2000) per Dama Blanca, Merla Negra; Crítica Serra d'Or (2001) per El camí del far; Ala Delta de literatura infantil (2004) per El cementiri del capità Nemo; Llista d'Honor de l'IBBY (2012) per L'enigma Altai. Manté actiu el blog: www.miquelrayo.com