(Sant Pol de Mar, 1993). N?hi diuen poeta perquè els prejudicis del món intel·lectual marquen que ?joglar? o ?bufó? serien un menyspreu cap a la seva figura. El pols popular del vers de Sauleda, místic però arran de pell, d?ocurrències juganeres i a la vegada fondes, li permet captivar aquell que l?escolta, amb indiferència dels llibres que té al prestatge. El seu fer és oral no pas perquè ignori l?escriptura o la tradició, sinó perquè la poesia és un doll desbocat que li neix i l?apropa a la veritat dels infants. La seva obra és la de les nits psicodèliques on el recitar esdevé un acte catàrquic, de comunió. La seva vida passa a través de la poesia i l?empeny a envoltar-se de músics, pallassos, activistes, cuiners? i a pouar-ne el que els fa especials. Una mirada polièdrica sobre el fet poètic que es veu als seus llibres: El Paller (2017), Llumeneres (2021) o el que teniu entre mans.