Josep Vallès Campanera va néixer el 22 de desembre de 1961 a la Bisbal del Penedès, on va viure sempre fins al 18 de maig de 2012, data en què ens va deixar. Va obtenir premis de fotografia mediambiental i va ser col·laborador de les revistes El Marge i Pedra Seca. Va acompanyar equips de televisió a fer reportatges sobre construccions de pedra seca i la seva reconstrucció, i va catalogar 270 barraques del terme municipal del seu poble. D'aquesta feina en va deixar una exposició que va donar origen als poemes de la Nati Soler, que són els que formen el llibre Poemes de pedra seca. També va fer maquetes de construcció de pedra en sec i, junt amb companys de la revista El Marge, va organitzar jornades destinades a donar a conèixer aquest patrimoni cultural de la Mediterrània. El 2007 va participar en els llibres Racons. Temps d'aventura i Pedra seca a les comarques de Tarragona: Patrimoni i paisatge, i un any després, en 10 anys de fotografia del Museu Arqueològic del Vendrell: 1999- 2008. El 2010 les seves imatges es van veure a Espai Terra, entre les millors fotografies dels teleespectadors per viure la natura tot l'any. Va deixar escrita la seguent frase sobre si mateix: "No sóc fotògraf, però les noves tecnologies en format portàtil em permeten capturar efímers instants del fràgil entorn." Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959). Modista de professió. Col·labora amb la premsa local i participa en les exposicions del Grup Art Polièdric. Ha obtingut una trentena de premis literaris, entre els quals cal destacar el premi Mn. Romà Comamala de Vilabella per la novel·la breu Onze d'agost (Cossetània, 2003). En poesia ha guanyat el Josep Fàbregas i Capell per Apunts de Praga (Ajuntament de Sallent, 2001); el Vila de Martorell per Les dents del gat (Viena, 2004); el Paco Molla de Petrer per Quan la figuera és assotada pel vent (Aguaclara, 2005); l'Alella a Maria Oleart per La pedra d'aquesta casa (La Comarcal, 2009); el Grandalla d'Andorra per La casa amb set butxaques (Pagès, 2009); el Ibn Hazm, a Xàtiva, pel poemari Les dents de la pluja (Bromera, 2011), i el Màrius Torres per La lentitud del ramat (Pagès, 2015). És també autora de Furgar el rusc (Emboscall, 2008) i coautora amb Josep Vallès Campanera de Poemes de pedra seca (Cossetània, 2006).