Estudis per a una Llei de Governs Locals de Catalunya 2007-2011

L?administració local ha constituït un vell tema de preocupació dels estudiosos del dret a Catalunya. Al llarg del segle passat, sobretot de la primera meitat, es pot dir que el conreu del dret públic es concentrava en els temes locals i, a la vegada, estava a càrrec de funcionaris locals i d?advocats. La universitat d?aquella època no va ser especialment activa en aquest camp, com no va ser sensible als requeriments jurídics derivats de l?experiència de la Mancomunitat o de la construcció de l?autonomia durant la segona República. A partir dels anys cinquanta i sobretot en el darrer terç del segle el panorama ha canviat completament i el conreu del dret públic ha esdevingut un camp amb fruits notables. L?ordenació de les entitats locals i, particularment, dels municipis, ha tingut algunes fites assenyalades en la crònica atzarosa dels darrers cent anys a Catalunya. Més enllà de la participació en debats relacionats en la regulació general estatal del règim local, en les diverses etapes de la vida política espanyola, en la que, d?altra banda, la meitat del període va estar dominada per dictadures, el fet és que les lleis locals han tingut un protagonisme en els períodes de democràcia i d?autogovern del País. La Llei municipal de la Generalitat republicana constitueix un element remarcable d?aquell moment, en la formulació del la qual es van recollir, no només el dinamisme generat per l?Estatut del 1932, sinó la llavor plantada per la Mancomunitat de Catalunya creada el 1914. De la mateixa manera, les lleis locals de 1987 són la expressió de la nova etapa democràtica vertebrada entorn de la Constitució de 1978 i l?Estatut d?autonomia de 1979.