Per què els Drets Humans?

La formació en la cultura dels drets humans, es una de les tasques bàsiques del Institut de Drets Humans de la Universitat de València. Amb aquet llibre, Per qué els drets humans?, els autors, investigadors membres del IDHUV, volem presentar un manual senzill, clar i en valencià, un instrument pedagògic d?ajuda per a professors de secundària interessats en açò i també, es clar, per als estudiants. Tractem de provocar la curiositat, la refl exió, el debat, al voltant de nocions que, molt lluny d?abstractes, son eines concretes, imprescindibles per a la nostra vida quotidiana com a essers humans y com a ciutadans. Així com el Dret es inseparable de l?idea de la lluita pel Dret, el reconeixement dels drets humans es el resultat de lluites socials inacabades e inacabables que, de vegades, s?han presentat com a un projecte utòpic; fi ns i tot, desesperat i desmentit pels fets. Al nostre parer es el contrari. L?eix fonamental que fa no tan sols raonable sinó sobre tot necessari aquet projecte, es el que podríem anomenar la concreció del objectiu il.lustrat de l?emancipació: la igual llibertat de tots els essers humans, que signifi ca la lluita contra tot tipus de discriminació y de dominació, també la lluita contra la exclusió. Eixa egallibertat es el que volem dir quan parlem de universalitat: tots el drets per a tots els essers humans, per a arribar a un model equitatiu, plural e inclusiu. Cap dret d?un esser humà es alié a la causa de l?universalitat. No lluitem no més pels nostres drets, sinó també i al mateix temps, pels drets dels altres. Per una obvia raó: els drets dels altres son els nostres. Aixó no signifi ca homogeneïtat: cadascú de nosaltres es diferent, perquè l?autonomia, la llibertat, es el fonament dels drets. Per això mateix, l?universalitat no es homogeneïtat: l?universalitat té que permetre que la igualtat siga entesa des de la diferencia. La lluita per la dignitat es una lluita que té dos eixos diferents. D?una part, la lluita que afecta als qui pertanyen (pertanyem) a la majoria, a la mal anomenada ?normalitat?, es á dir, els que no tenen (no tenim) cap diférencia que ens singularitze. I en segon lloc, una lluita molt mes difícil, la lluita per la seva dignitat de aquells que per a ser aceptats per la resta del grup social han de construirla, han de visibilitzarla amb un esforç de vegades heroic, sense aceptar almoines, ni tampoc la marginalització i la clandestinitat, l?exclusió de l?espai públic. Hem aprés que la anomenada majoria no ha segut sempre igual. Que arribar a fer part de la majoria es un procés llarg de lluites social, per a les dones, per als esclaus, per als grups etconulturals no dominants... En defi nitiva, cadascú de nosaltres es també un altre i per tant, lluitant pels drets dels altres, lluitem pels nostres. A la fí, lluitar pels drets es una tasca de solidaritat. Doncs bé, trobem així a la base de la llluita pels drets els principis revolucionaris del 1789: llibertat, igualtat, solidaritat.