¿Aún no tienes una cuenta? Crea una ahora y accede a tus listas favoritas, tu histórico de cuentas y muchas más cosas...
|
En papel: Entrega en 5-7 días |
|
|
| El artículo no está disponible en esta web pero puede encontrarlo en nuestra Librería Ir a la librería | ||
L'estiu de 1947, tres joves amics, yves klein, claude pascal i armand fernandez, s'asseuen a la platja de niça. encara no són artistes, no fan res i perden el temps omplint-lo de projectes i paraules. prenen el sol, miren el mar i el cel de la mediterrània, fan declaracions entusiastes sobre el gran art del futur i comparteixen la natura, com uns nens que es divideixen un regne imaginari. klein pren el blau del cel que abasta amb la mirada, com el color absolut i ideal de la pintura. yves le monochrome dirà diverses vegades que, aquell matí d'estiu, va fer un viatge fantàstic, com si fos un astronauta conquerint l'espai, i va signar, com si es tractés d'un llenç pintat de blau, l'altre costat d'aquest bell cel sense núvols: la més bella i la més gran de les seves obres. aquest cel blau pintat de blau és una obra immaterial i impossible, no feta per les mans de l'artista, amb colors, pinzells i teles, sinó explicada amb les seves paraules, mites i llegendes.
Continuar con Google
Continuar con Facebook
