El soldat que mai no disparà un tret

Teniu a les mans un recull de cartes que l'avi de l'autor enviava des del front republicà durant la Guerra Civil de 1936-1939. Els destinataris de les cartes són el seu cosí germà, amb qui estava molt unit, i la seva esposa, a qui escriu la majoria de les cartes i que deixà a Barcelona dos anys després de casar-se per anar a la guerra. La gran preocupació serà l'evolució de la seva filla (la meva mare) que també hagué d'abandonar amb vuit mesos d'edat. El meu avi, l'avi Francesc, i que per a vosaltres serà el jove Francesc, era un noi molt espavilat, intel·ligent, i m'atreviria a dir també que avançat a la seva època, amb la perspectiva d'avui diríem que era ??un modern??: excursionista, esquiador, universitari, fotògraf. Sabia idiomes, organitzador, escoltava tot el jazz que arribava de fora... Crec que gràcies a algunes d'aquestes aptituds va passar una guerra ??diferent??. En voleu saber més? Voleu conèixer com va acabar tot? Si us interessen les vivències i preocupacions d'un marit i pare que deixa una família enrere per anar obligat a una guerra, on sabrà fer de tot menys de soldat, aquest llibre us agradarà. Llavors no hi havia mòbils ni xarxes socials, us imagineu que llarga que es feia l'espera d'una resposta del teu ésser estimat per carta quan, a més, havies de canviar d'adreça postal? Aquesta història està escrita amb tot el rigor històric i documental, i amb tota l'estima i admiració que pot tenir un net pel seu avi.