La imaginació sociològica

Departaments i instituts universitaris convertits en seu d´un nou estil de tecnocràcia, al servei de les empreses, l´exèrcit i el govern; dedicats a l´estudi de la problemàtica imposada per aquests clients, d´acord amb el principi de "qui paga, mana", i amb el pretext d´acostar "universitat i societat": com pot un científic social -es pregunta Mills- abdicar així com així de l´ètica, i caure en una irresponsabilitat política tan greu? La creixent burocratització de la sociologia i de la ciència política fa perillar l´esperança que en el nostre món havien suscitat les ciències socials. Tan sols la plena autonomia de la ciència pot mantenir viva aquesta esperança: i autonomia vol dir, en aquest cas, defensa de la raó en un món presidit per una racionalitat ben poc raonable, defensa de la llibertat en una societat on és proclamada per tal d´ésser millor manipulada, i defensa de la democràcia en un context on la seva precarietat és escruixidora. Enfront del poder de les "patums" i de les "capelletes" universitàries; enfront de l´ús ideológic i de l´us burocràtic de la ciència social; enfront del fetitxisme del Concepte, del Métode i de les Tècniques, l´esperança de les ciències socials l´encarna avui l´artesà intel.lectual que amb imaginació sociològica es dedica a estudiar, intenta comprendre els problemes actuals de l´home i de la societat, i es construeix la seva pròpia teoria i la seva pròpia metodologia per tal de practicar el seu ofici. Tan sols aquest artesà, que rebutja la tecnocràcia il.liberal del tarannà burocràtic i la tecnocràcia liberal del "campi qui pugui", i que no abdica mai de la seva autonomia moral i política, será un hereu i continuador digne de la tradició sociològica clàssica.