Ignasi Domènech i Puigcercós (Manresa, 8 de setembre de l'any 1874-Barcelona, 11 de novembre de 1956)inicià el seu contacte amb el món de la restauració a la Fonda del Centre, que regentava el seu oncle a la capital del Bages, i als catorze anys se n'anà a Barcelona. En aquella època ingressà a la Societat de Cuiners l'Artística Culinària. Durant uns anys, treballa en fondes i hotels de Monistrol, Puigcerdà, Madrid i Burgos, i l'any 1893, marxa a París, on treballa en diversos restaurants de prestigi. L'any 1894 ingressa a la Societat de Cuiners de París i, al cap de poc, és seleccionat per anar a treballar a l'Hotel Savoy de Londres, a les ordres del gran mestre Auguste Escoffier. L'any 1899 retorna a Madrid i publica el seu primer llibre: La gastronomía, i el 1906 funda la revista El Gorro Blanco. Crea la primera acadèmia de cuina del país, es dedica a l'ensenyament i s'encarrega d'organizar els banquets de l'aristrocràcia (durant tres anys va treballar per al ducs de Medinaceli).  A principis dels anys vinc, Domènech retorna a Barcelona, on es dedica només a escriure i a fer treballs. Va ser cofundador de l'editorial Quintilla-Cardona, que li edità la seva obra. Esperonat per la manca d'aliments a conseqüència de la guerra civil, escrigué un llibre anomenat La cocina de recursos. Però les seves obres més conegudes són els receptaris Àpats i, sobretot, La teca. Ignasi Domènech morí a Barcelona el dia 11 de novembre de 1956 a l'edat de 81 anys.