Tirant lo Blanch

Tirant lo Blanch
Edició coordinada per Albert Hauf
Text original, València 1490
Edició i notes Albert Hauf

Tirante el Blanco
Traducción castellana, Valladolid, 1511
Edició i notes
Vicent Escartí

Concordances Lematitzades, índexs i revisió global del text
Anna Isabel Peirats



La commemoració, el 1990, del cinc-cents aniversari del Tirant, fou el moment adient per enllestir una nova edició (1990 i 1992) i fer un magistral balanç de les aportacions crítiques més importants (Martí de Riquer, 1990 i 1992). L?impuls d?aquelles celebracions va estimular moltíssim la recerca, que ha donat passes gegantines en alguns aspectes tan importants com el descobriment de nombrosos materials sàviament assimilats per Martorell; coneixement que ha permès centrar cada vegada més l?atenció en la tècnica narrativa, i, després d?aproximacions no massa afortunades, ha facilitat una excel·lent temptativa de síntesi que marca la remarcable progressió dels estudis tirantians (Pujol, 2003). Com que moltes de les fonts recentment detectades, ultra brindar-nos la clau d?una millor comprensió del text de Martorell, permeten corregir-ne la lectura, semblava arribat el moment, aprofitant ara l?avinentesa de les commemoracions cervantines, de publicar una nova edició del TB que respongués a l?estat actual de la recerca i marqués aquells espais on encara predominen més els dubtes que no les certeses.
Aquesta edició té un doble objectiu: d?una banda, oferir una lectura acurada de l?incunable de la universitat de València, puntuat ex-novo tenint en compte totes les anteriors edicions i aquelles variants dels altres dos incunables conservats que corregeixen errors evidents o que il·lustren el procès de transmissió textual. La puntuació vol facilitar la comprensió i agilitzar al màxim la lectura, destacant el ritme vital d?una narració que té sovint una notable dimensió teatral.
D?altra banda, hom ha tractat de dotar aquesta lectura dels instruments necessaris per a facilitar al lector modern una comprensió el més aprofundida possible d?un relat que emmiralla la important cruïlla entre el món medieval i el renaixentista, raó per la qual resulta tan fascinant com distant de les nostres modes i convencions actuals. Això s?ha fet brindant al lector curiós tot un ventall de recursos auxiliars, que van d?unes il·lustracions selectes que situen el text en el seu context i documenten la seva posterior incidència cultural, a la puntual anotació de totes les paraules, refranys, expressions o frases de més difícil comprensió, a la minuciosa transcripció de fragments d?altres obres literàries o enciclopèdiques que l?autor del TB assimila amb més o menys fidelitat. Hom destaca amb cursiva negreta els manlleus literals i en cursiva les coincidències temàtiques, de manera que l?anotació permet, a simple vista, un seguiment del fascinant procès diacrònic d?una creació conceptual i lingüística que es demostra recreació polifònica de temes i motius preexistents, destinats a ser identificats amb fruïció pel lector.
Aquest aparat de fonts textuals, va també acompanyat de tota una complexa xarxa de referències creuades, bastida a partir d?una vasta bibliografia de textos medievals. Hom brinda així una detinguda explicació de totes les referències a personatges contemporanis, mitològics, obres literàries i textos clàssics, enciclopèdies, cròniques, referents mitològics, geogràfics, teològics, filosòfics, o relacionats amb temes com l?armament, estratègia, emblemàtica i heràldica, el dret canònic, la medicina, la litúrgia, els bestiaris, lapidaris, llibres de cuina, tractats de medicina, llibres de viatges, les modes i la història de la cultura en general, les biografies de Martorell i les seves lletres de batalla, assimilant també el bo i millor de la crítica tirantiana, i plantejant socràticament, noves qüestions i preguntes. Hom ha assenyalat moltes possibles fonts fins ara no identificades i centrat de manera especial l?atenció en alguns aspectes menys transitats de la novel·la, com ara el teològic o filosòfic, i , de manera especial, tots aquells que permeten detectar una intencionalitat irònica, crítica o paròdica del text, que prepararia el camí a l?esperit de la genial creació cervantina. Com que Cervantes degué llegir el TB en la versió castellana del 1511, l?editem també, conjuntament, en un volum apart destinat a afavorir una lectura contrastada que possibiliti una encara major presència del TB en els estudis cervantins.
Un vast llistat de noms i temes tract permet la ràpida consulta de la complexa anotació referencial, i ve, a més, complementada per unes concordances lematitzades de tota l?obra, en forma d?un CDR, destinat a convertir-se en un instrument pràctic de consulta lèxica i d?estudi literari de temes i motius, que permeti establir ponts amb altres obres també dotades de semblants estris de recerca bàsica, com, posem per cas, l?excel·lent edició del Quijote deguda a la iniciativa del Prof. F. Rico.

La vastísima novela de Joanot Martorell se inicia en la Gran Bretaña con un Tirant joven e inexperto, que recibe lecciones de caballería teórica de un viejo conde-ermitaño, Guillem de Varoic, y realiza sus primeras proezas de armas ante la corte del rey de Inglaterra, y acaba en Constantinopla, con la muerte del héroe. Pero Tirant ya no muere como un simple caballero, sino como césar del Imperio de Grecia; un estado que él, en dos fases, ha recuperado para la Cristiandad, arrancándolo prácticamente de las manos de los turcos y engrandeciéndolo con nuevas adquisiciones en el norte de África, donde sólo por su virtud y por su gran capacidad como estratega y militar, llega a crear o redefinir reinos, ahora ya cristianos y convertidos, sin oposición religiosa, que habríamos de suponer, además, vasallos del futuro emperador que ya se imaginaba ser él mismo. Una dignidad imperial que a punto está de conseguir, pues Tirant se casa con la princesa Carmesina, la heredera real del Imperio. Una dignidad que el mismo autor nos va haciendo suponer en el caballero Tirant, cuando, a lo largo de la novela, y en diversas ocasiones, nos lo presenta ?o nos lo profetiza? como el caballero ideal para gobernar el mundo entero.